El cementiri d'Eco

Les frases recargolades i les paraules incomprensibles són una tradició en les novel·les de l’italià Umberto Eco, i El cementiri de Praga no n’és una excepció. L’estil reiteratiu i a vegades massa carregat fa que el lector pugui entrar fàcilment en els ambients lúgubres i les trames fosques que descriu l’escriptor, però d’altra banda fa que el llibre no sigui precisament una lectura àgil.

La combinació de múltiples trames i tècniques literàries que entorpeixen la lectura fan pensar que l’italià ha abusat massa de la seva habilitat per escriure: un ancià falsificador de documents amb doble personalitat, personatges reals entre allò fictici, tres narradors que s’alternen constantment, receptes de cuina intercalades i varis assassinats i traïcions. Tot això barrejat amb una lliçó de la història de la unificació d’Itàlia que fa que al llibre li sobrin unes quantes pàgines.

Eco, que ja fa més de 30 anys que es va fer famós amb el llibre El nom de la rosa, continua amb el tipus de novel·la que el va llançar a la fama: una mescla entre thriller i novel·la històrica que a vegades es fa difícil de pair. I això queda demostrat en El cementiri de Praga.

En el llibre d’Eco queda clara la seva debilitat per les tècniques complicades. Hi ha diverses històries entrellaçades i narrades des de diferents punts de vista que tan sols tenen un element en comú: el Capità Simonini. Es tracta d’un home italià, un personatge ambigu que es caracteritza per la seva devoció per la bona cuina i la seva actitud misògina i antisemita.

D’altra banda, no es pot negar que l’escriptor és una persona extremadament culta. La majoria dels personatges de la novel·la, com els italians Garibaldi i Cavour, són persones reals que van participar en el procés d’unificació d’Itàlia. Les dades, curosament detallades, ens expliquen part de la història europea del segle XVIII. No obstant, aquest afany de l’autor per convertir la seva novel·la en una classe magistral d’història és el que la fa molt difícil pel lector.

El cementiri de Praga és doncs una novel·la molt complicada, difícil d’assimilar a causa de la seva redundància constant i l’amplitud del seu vocabulari, que fa que gairebé es necessiti un diccionari per seguir la trama. Tot i així, llegit amb calma i paciència, es converteix en un llibre molt interessant gràcies al seu contingut històric.

Fitxa tècnica:

Títol: El cementiri de Praga

Autor: Umberto Eco

Editorial: Rosa dels vents (Badalona)

Any de publicació: 2010

Número de pàgines: 562