Pulmons negres i cervells foradats
Speed, cocaïna, cànnabis, tranquil·litzants, heroïna, tabac, somnífers, alcohol... i no acabaríem mai. La llista de les drogues existents és interminable. I cada dia n’apareix alguna de nova: drogues de disseny amb llunes dibuixades o en forma de cor i de color rosa. Però totes amb efectes negatius. Algunes et deprimeixen, d’altres et fan volar, t’eleven a una falsa realitat; algunes et fan passar els nervis mentre t’ennegreixen els pulmons, i d’altres et converteixen en la persona més extravertida del món quan comencen a destruir les teves neurones. Però no hi ha cap tòxic que et curi el refredat, previngui el colesterol o reforci les defenses. No hi ha drogues bones.
Encara que totes les drogues són perjudicials, no totes ho són de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat. Gairebé tothom ha provat l’alcohol, i no per això se’ns ha hagut de portar a l’hospital. Estem farts de veure fumadors per tot arreu, però això no significa que tots ells moriran de càncer de pulmó en els pròxims dies. En canvi una sola dosi generosa d’heroïna o una pastilla de LSD pot ser suficient per enviar-nos de vacances al limbe del coma durant dies, setmanes o fins i tot mesos.
Tots les coneixem, n’hem sentit a parlar i ens hem emborratxat -mai més ben dit- de les campanyes antidroga i els discursos que ens adverteixen dels seus efectes. Se’ns bombardeja constantment amb imatges de drogoaddictes, famosos que han mort de sobredosi i ex consumidors rehabilitats que expliquen les seves terribles experiències en el món dels tòxics. I tot i així la majoria de nosaltres -el 90% de la població espanyola d’entre 15 i 65 anys- les hem provat. Encara que només sigui una cigarreta. Encara que només sigui una calada o la copa de cava de cap d’any.
Es tracta d’un fet sorprenent -per no dir incomprensible. Avui en dia qui no coneix els efectes d’aquestes substàncies és perquè no ho vol: la mort de Bob Marley o la cara de Mick Jagger en són indicadors prou clars. Per no parlar dels incomptables articles a la premsa, els reportatges a televisió i les mítiques xerrades de pares, mares i professors. I tot i així un 10% de la població espanyola ha consumit cocaïna en els últims 12 mesos, al món hi ha més de 140 milions de persones que consumeixen marihuana habitualment i aquest any sortiran milers de tones d’opi d’Afganistan. I algú les comprarà. I algú es farà ric. I uns quants hi deixaran la vida.
La resposta a l’inevitable “com és possible?” és molt senzilla. Es tracta de fer càlculs elementals de matemàtiques. Un gram de “cristall” -droga sintètica que es pot inhalar o ingerir- val uns 40€ aproximadament. Si es donés el cas que els vuit milions de consumidors mundials d’aquesta substància anessin de compres el mateix dia, els productors haurien fet 320 milions d’euros en tan sols 24 hores. És, evidentment, un negoci sobradament rendible. I, evidentment, no interessa que desaparegui. No importen ni els mitjans ni la moralitat.
Gairebé la totalitat dels que són o han estat drogoaddictes admeten que tot va començar a l’adolescència. Alcohol per convertir-te en una altra persona, tabac per quedar bé, i si a més fumes porros tens l’èxit assegurat. I llavors no hi ha manera d’acabar-ho. Un 45% dels joves espanyols d’entre 14 i 18 anys admeten que fumen diàriament, i gairebé un 3% de les persones d’aquest mateix grup consumeix cocaïna de manera habitual. Pel que fa a l’alcohol, gairebé tots els adolescents en consumeixen sovint, normalment els caps de setmana, quan s’acostumen a fer els famosos botellons. 90 de cada 100 joves espanyols ha begut alcohol alguna vegada a la seva vida, i 80 d’ells ho fan com a mínim un cop al mes.
Malgrat les contínues prohibicions i noves lleis que s’aproven per combatre la plaga de la droga, el consum mundial augmenta vertiginosament cada any. I en els últims anys, des que va començar la crisi, aquest increment ha estat particularment important. El descens en el nombre de fumadors espanyols des que va entrar en vigor la polèmica llei antitabac és pràcticament imperceptible, i encara que estigui prohibit consumir begudes alcohòliques en espais públics es celebren milers de botellons cada cap de setmana i les llaunes de cervesa ja semblen estar integrades a la imatge de molts parcs espanyols.
Si la prohibició no sembla ser la solució, la legalització tampoc és la millor opció per combatre el problema -o no ho és mentre només sigui present a determinats països. Als Països Baixos comercialitzar i fumar cànnabis en públic és un fet completament legal. I no per això tots els neerlandesos consumeixen marihuana habitualment ni passen el dia emboirats per aquesta droga. Però sí que ho fan milers de turistes que viatgen a aquest país per poder comprar i consumir tranquil·lament. La marihuana s’ha convertit en el reclam turístic per excel·lència d’aquesta zona, i quan un país té milers d’estrangers fumant cànnabis cada dia, la situació s’acaba convertint en un problema seriós.
És complicat trobar una solució definitiva a l’alarmant excés de consum de drogues a nivell mundial. Els límits entre les substàncies que es poden tolerar i les que s’han d’eliminar estan molt poc definits i hi ha un mercat al darrere que mou una gran quantitat de diners i d’interessos. Possiblement són aquests diners, aquests interessos i les persones que realment hi ha al darrere per on s’ha de començar. Tot i que això fa que el problema sigui encara més complicat.
Cèlia Muns